Cada cop tinc més clar que l’única manera d’aconseguir la independència és fugint del discurs de la barratina per anar a un discurs més modern i pragmàtic. No és la independència per la independència. És la independència per aconseguir i construir un futur millor pels que vivim i estimem a Catalunya.
És – per això – que necessitem forjar un discurs molt més pragmàtic. Un discurs independentista per a no independentistes. En aquest sentit, em va cridar l’atenció un llibret que amb el títol ‘S’ha acabat el bròquil’ dóna arguments per a no independentistes.
El llibre m’ha decebut un pel tot i que hi ha algunes reflexions o aportacions interessants. Aquí n’apunto algunes:
La pela és la pela [1]
- Massa peatges. A Catalunya el 67% de les vies ràpides són de peatge. A la resta de l’Estat, el 20%. La Comunitat de Madrid sols té el 3%.
- Massa pressió fiscal. A Catalunya es tanquen el 90% dels expedients realitzat per inspector fiscals, a Madrid només el 40%
- Masses impostos. 2.622 euros de dèficit fiscal per habitant l’any 2005.
- Un exèrcit sense sentit. La ciutadania catalana paga 2.961 milions d’euros per any en concepte de defensa, quantitat que equival a 616 escoles equipades, 1974 llars d’infants, 84 hospitals o 4 anys d’autopistes gratuïtes.
No podem decidir sobre aspectes clau com l’ aeroport, la manera de com internacionalitzar l’economia catalana,… [2]
Catalunya no surt al mapa mundial [3]
Som una excepció a Europa. Pràcticament totes les nacions són independents. Per què no nosaltres. [4]
Amb la independència [5],
- tindrem per fi bon rotllo amb Espanya
- deixarem de ser uns pidolaires a Espanya
- deixarem de ser nacionalistes i dedicar tanta energia a construir futur.
- millorarà la nostra autoestima i la nostra dignitat com a poble.
- canviarem l’eix geopolític: deixarem de mirar cap a Madrid per mirar a Europa i al Mediterrani.
Crec que l’exercici és vàlid i hem de seguir descobrint quins són els 3 ó 4 arguments que poden fer que un no independentista comenci a dubtar de si ha de seguir sent-ho.
