Vivim en un moment confús pels catalanistes.
-
L’Espanya moderna i guanyadora de l’Eurocopa es ben diferent de l’Espanya rància i casposa a la que estàvem acostumats.
-
Els nacionalistes no tenim horitzons clars i l’escassa química entre CiU i Esquerra no promet horitzons compartits.
-
No tenim el líder o referent que el país precisa.
-
La política cada cop desencisa més. Massa partidisme i poc país.
-
La nova immigració pot representar una pèrdua d’identitat massa significativa
En aquest context, he pres la decisió de prendre partit encara que sigui a mig termini. He decidit dedicar-me als 40 de ple a Catalunya. Serà el 2014, un any suficientment significatiu per deixar la meva carrera com a emprenedor i dedicar-me a fer país.
Mentrestant, tinc dos objectius: formar-me (aquest blog n’és una excusa) i decidir què fer. No en tinc una idea clara. Només unes primeres intuïcions.
-
Vull treballar per Catalunya amb un pla de treball a 20 ó 25 anys vista.
-
Vull posar energia en temes estructurals i de futur (emprenedoria, innovació empresarial, infraestructures, …).
-
Vull ajudar a aixecar l’ànim del país. L’ ànim per construir una Catalunya optimista i de futur, integradora i respectuosa, oberta i ambiciosa.
No obstant, no sé exactament què he fer i des d’on fer-ho. A priori, no ho vull fer dintre de la dinàmica d’un partit polític (al menys, fins que un partit em demostri unes altres maneres i la primera és posar SEMPRE el país davant del partit) però no tinc moltes més pistes de com orientar la meva energia.
Tinc encara alguns anys per descobrir-ho.
juliol 24, 2008 a les 10:28 am |
Tu si k esaps , t, en vas a xile per treballar en castellà , per que fent-ho en catala no hi guanyaries prou diners, pero et vols dedicar a fer catalunya independent per tancar portes als que volen posar una empresa en castella a catalunya. Per que no t, has quedat a fer webs en català?.
per que no premetras als xilens parlar castellá, al teu pais?.
tots sou iguals somiatruites, que veieu en la independencia un punt per ser mes elitistes i censura els que no pensen com vosaltres.
per a mi com si ten vas a la vall d, aran a reclamar l, independencia d, aran, pero que sapigues que per un costat t, aprofites dels demes i per altre vols fer patria a costa de guanyar els duros en castellà.
juliol 25, 2008 a les 12:00 pm |
Oriol, gràcies per postejar un comentari al blog.
Crec que parlem de coses ben diferents.
En primer lloc i des d’una perspectiva empresarial la internacionalització de l’empresa que lidero és el millor que puc fer pel país. Catalunya necessita empreses globals i internacionals i jo hi estic posant el meu gra de sorra.
Em sento clarament cosmopolita. M’agrada el món i la diversitat. M’agrada la gent que pensa diferent (com és el teu cas). Sóc 100% tolerant i no tanco les portes a ningú a viure a la nostra terra ni que ho faci amb una llengua diferent a la del català. Crec en la diversitat per potenciar-nos com a poble.
Però, això no treu que senti com sento. Sóc dels que pensa que Catalunya serà Estat o no serà doncs les forçes globalitzadors i el nacionalisme espanyol tendeix a fer desaparèixer les cultures més minoritaries i no em vull quedar amb els braços creuats.
Diga’m somiatruites però la història està per portar-la allà on la majoria volguem portar-la. I jo vull construir una Catalunya que en majoria vol ser global des de la catalanitat.