Vivim en un moment confús pels catalanistes.
-
L’Espanya moderna i guanyadora de l’Eurocopa es ben diferent de l’Espanya rància i casposa a la que estàvem acostumats.
-
Els nacionalistes no tenim horitzons clars i l’escassa química entre CiU i Esquerra no promet horitzons compartits.
-
No tenim el líder o referent que el país precisa.
-
La política cada cop desencisa més. Massa partidisme i poc país.
-
La nova immigració pot representar una pèrdua d’identitat massa significativa
En aquest context, he pres la decisió de prendre partit encara que sigui a mig termini. He decidit dedicar-me als 40 de ple a Catalunya. Serà el 2014, un any suficientment significatiu per deixar la meva carrera com a emprenedor i dedicar-me a fer país.
Mentrestant, tinc dos objectius: formar-me (aquest blog n’és una excusa) i decidir què fer. No en tinc una idea clara. Només unes primeres intuïcions.
-
Vull treballar per Catalunya amb un pla de treball a 20 ó 25 anys vista.
-
Vull posar energia en temes estructurals i de futur (emprenedoria, innovació empresarial, infraestructures, …).
-
Vull ajudar a aixecar l’ànim del país. L’ ànim per construir una Catalunya optimista i de futur, integradora i respectuosa, oberta i ambiciosa.
No obstant, no sé exactament què he fer i des d’on fer-ho. A priori, no ho vull fer dintre de la dinàmica d’un partit polític (al menys, fins que un partit em demostri unes altres maneres i la primera és posar SEMPRE el país davant del partit) però no tinc moltes més pistes de com orientar la meva energia.
Tinc encara alguns anys per descobrir-ho.
