Per quan vingui un altre juny

Llegint l’estudi realitzat per la UOC amb el títol ‘Llengua i identitat a Catalunya’ després d’entrevistar telefònicament 1.108 catalans, extrec algunes dades:

1. Tot i parlar d’una enquesta a només 1.108 catalans, la resposta a la pregunta Quina és la seva llengua habitual? que dóna el 47% en castellà, el 43% en català, 6% indistintament en castellà i en català i 4% a d’altres llengües fa que tota l’enquesta pugui fer una lectura de la realitat catalana en llengua i identitat.
   
2. Encara que la majoria entenen i poden llegir i parlar en català, encara hi ha 30% de la població catalana que no el pot escriure.
   
3. Només un 22% se sent només català: una xifra ridícula si aspirem algun dia a la independència. Un 19,4% se sent més català que espanyol (seguim en un 41,4%) i 31,3% se sent tant català com espanyol.
   
4. Només un 52,7% està a favor de les seleccions catalanes. Un 35,1% li és indiferent un element que pot ser transcendental per protegir i defensar la nostra identitat com a poble.
   
5. El més sorprenent de tot són les respostes a la pregunta ‘En un referèndum democràtic per decidir la independència de Catalunya, vostè què faria?’ el 36% votaria a favor i el 22% votaria en contra i un 12% no ho sap. La resta o no aniria a votar (27%), votaria en blanc (1%) o no contesta (2%).

   El 27% que no aniria a votar denota que hi ha un elevat percentatge de la població que li és realment igual el món en el que viu. 

   Si agafem el 36% a favor, el 22% i el 12% i juguem amb les xifres, arribem a les següents xifres:
   - si no comptes els indecisos, fins a un 62% dels que votarien ho farien a favor.
   - si tots els indecisos votessin en contra, obtindrien un 51,4% a favor
   - si tots els indecisos votessin a favor, un 68,5% estarien a favor.  

De tot plegat, n’extrec 3 conclusions:

1. La independència és democràticament possible.
2. Els catalans – encara que es puguin sentir també espanyols – la veuen una sortida interessant i en la que estarien a favor.
3. Hi ha prop d’un 20% de la població que segur aniria a votar que no sap que votaria. Són ells els que podran fer moure la balança en un sentit o amb un altre. Són a ells als que ens hem d’acostar i persuadir que la seva resposta davant un referèndum que com a poble mereixem han de votar ROTUNDAMENT SÍ.

Un llibre simplement genial és el recull de frases de la Història de Catalunya que el Francesc Ferrer i Gironès ha publicat en el seu llibre ‘El gran llibre per la independència: Mil raons a favor de les llibertats de Catalunya 1461-2005’.

N’aniré publicant algunes.

Començaré amb el discurs de Pau Claris a les Corts on es va decidir la resistència contra els exèrcits de Felip IV

“Castella superba i miserable, mai no assoleix ni un petit triomf sense llargues opressions: pregunteu als seus habitants si viuen envejosos de l’acció que tenim a la nostra llibertat i defensa. Dic que, prenent les armes amb ardidesa, procureu defensar-hi la vostra justíssima llibertat, els vostres honrats furs; que guarniu les vostres viles i ciutats, que fortifiqueu allò que és feble, que repareu allò que és fort; que generosament demaneu satisfacció dels delictes d’aquests bàrbars que ens oprimeixen; que aconseguiu llur allunyament de la nostra regió i el descans de la Pàtria. I que si no l’aconseguiu, l’executeu vosaltres; aquest és el meu parer.

Mori jo, mori infamadament, i respiri i visqui l’afligida Catalunya.”