Sopava l’altre dia a Barcelona amb uns bons amics catalans. Feia pocs dies de les eleccions generals i en un moment puntual del sopar vam parlar un xic de política i vam compartir a què havíem votat. Dels 6 que érem era l’únic que havia votat a un partit nacionalista català. 2 van votar en blanc, 2 no van votar i un va votar PSC-PSOE per evitar el PP.
Tots ells els considero persones que podríem anomenar catalanes i que segueixen – diríem – la política. Em vaig deprimir molt més que el mateix dia que veia com queia el vot nacionalista i passàvem de 18 a 13 diputats.
I em vaig adonar que remuntar l’ interès dels catalans per la política i per Catalunya costarà i molt, especialment mentre els partits més nacionalistes no ens demostrin que estimen més el país que el poder i els seus respectius partits. I els que estan actualment a la palestra poc creïbles són per aconseguir transmetre una nova manera de fer política.
Necessitem reenamorar els catalans per Catalunya i per això precisem de nous líders cent mil vegades més carismàtics que els actuals i que ens portin a donar entre tots el millor per la nostra pàtria. Necessitem fer foc nou.
