Per quan vingui un altre juny

Sopava l’altre dia a Barcelona amb uns bons amics catalans. Feia pocs dies de les eleccions generals i en un moment puntual del sopar vam parlar un xic de política i vam compartir a què havíem votat.  Dels 6 que érem era l’únic que havia votat a un partit nacionalista català. 2 van votar en blanc, 2 no van votar i un va votar PSC-PSOE per evitar el PP.

Tots ells els considero persones que podríem anomenar catalanes i que segueixen – diríem – la política. Em vaig deprimir molt més que el mateix dia que veia com queia el vot nacionalista i passàvem de 18 a 13 diputats.

I em vaig adonar que remuntar l’ interès dels catalans per la política i per Catalunya costarà i molt, especialment mentre els partits més nacionalistes no ens demostrin que estimen més el país que el poder i els seus respectius partits. I els que estan actualment a la palestra poc creïbles són per aconseguir transmetre una nova manera de fer política.

Necessitem reenamorar els catalans per Catalunya i per això precisem de nous líders cent mil vegades més carismàtics que els actuals i que ens portin a donar entre tots el millor per la nostra pàtria. Necessitem fer foc nou.

Demà anirem a votar. O no. I molts catalans no se n’adonaran de la importància d’aquests comicis. Importància perquè podem perdre 4 anys de ‘tirar cap a casa’ i posar contra les cordes Espanya.

Quines són les coses que demà no hauríem de fer els catalans que estimen Catalunya:

• - No anar a votar. No fer-ho és facilitar la feina dels socialistes en la seva cerca de la majoria absoluta. Hem de votar i fer-ho diferent. Que sorti com a primera força política a Catalunya el PSOE és una demostració clara de que Catalunya és Espanya. I alguns encara creiem que som quelcom diferent (ni millor ni pitjor, diferent).
• - Votar en blanc. Fer-ho no serveix per denunciar res. Només per facilitar que els partits amb més vots – els socialistes – tinguin més diputats.
• - Votar partits espanyols. Votar PP o PSOE és el mateix que dir a Espanya: ‘Feu el que considereu més adient a Catalunya. Tot ens va bé’.
• - Votar PP o PSOE és votar Espanya. Legítim. Però, deixar una Catalunya en mans de partits que actuen sempre en clan espanyolista. Per motius diferents. Però, espanyolista. El PP perquè sap que a Catalunya mai li anirà bé electoralment al tenir un sostre ben marcat. Fer coses per Catalunya només li pot portar disgustos a Espanya. El PSOE perquè sap que sempre li anirà bé electoralment (encara que ens maltractin i ens menteixin com ho han fet en aquesta darrera legislatura: ‘Prometo que aceptaré el estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya’). I votar PSC és votar PSOE ja que mai ha volgut el PSC tenir perfil propi a la política espanyola.

El gran drama dels partits polítics nacionalistes és que no ens han recordat de manera contundent dos escenaris que encara que poc probables podrien representar un daltabaix per Catalunya:

• - El PSOE pot fer majoria absoluta i llavors podem aplaçar les nostres peticions pel 2012.
• - El PP pot guanyar amb diputats si es produeix una elevada abstenció.

Els nacionalistes no ens han recordat de manera contundent els diferents problemes que hem viscut darrerament a Catalunya (AVE, caigudes de la xarxa elèctrica, aeroport de Barcelona,…) i la necessitat que tenim d’agafar pels collons la política espanyola al ser 100% imprescindibles. En canvi i com sempre, s’han tirat els plats pel cap explicant-nos quin partit ens defensarà millor a Espanya, sense entendre que la verdadera defensa s’aconseguiria si fessin pinya i acostessin posicions. CiU i ERC han d’oblidar el passat i tornar a veure’s com aliats per fer una Catalunya més forta i dinàmica.

Demà, vot nacionalista i tothom a firmar pel Dret a decidir.