Tot i la que situació entre Kosovo i Catalunya no són per res comparables, sí que hem d’extreure quins són els aprenentatges que hem d’extreure per una Catalunya independent de la declaració unilateral d’independència presa ahir pel parlament de Kosovo en bloc. Aquí els meus:
- Les proclamacions unilaterals d’independència al segle XXI són possibles.
- En el sí de la Unió Europea, ja no es poden entendre les guerres d’ocupació. La reacció sèrbia no-militar davant la proclamació d’independència kosovar ens mostra que l’entrada de tancs per la Diagonal en una futura proclamació d’independència catalana és inimaginable.
- Espanya no ens posarà gent fàcil, veient la reacció del govern espanyol que ja tremola de pensar que aquí el parlament català proclami algun dia la independència.
- Les relacions internacionals són claus. Especialment, tenir un padrí del pes dels Estats Units facilita clarament les coses. I és que el tirà nord-americà té clars interessos a la zona, els oposats que els russos que clarament suposen a la secessió kosovar. El treball diplomàtic de Catalunya vers el món s’ha de començar ja mateix. Especialment, el treball mediàtic que hem de fer per aconseguir una certa simpatia mundial vers el fet català.
- El primer pas és, sens dubte, tenir una majora social independentista. Aquesta és la gran tasca que hem de fer: Convèncer el màxim de persones que la independència és possible i convenient per tots el que vivim i estimem Catalunya.
Són molts els països que pensen reconèixer Kosovo.Jo també ho he fet:
Com ha escrit l’Alfons López Tena “Felicitats, Kosovo. Gràcies Amèrica. Catalunya ja ha demanat torn”.
