Sobre la polèmica entre el Zapatero, Pujol i el Duran Lleida d’entrar o no el govern, la meva visió és clara:
-
La prioritat dels partits nacionalistes catalans ha de ser una: Catalunya.
-
Mai ha de ser una ambició de cap partit català ser o formar part d’un govern d’Espanya.
-
Per transformar Catalunya, no cal ja que intentem transformar Espanya.
-
Però, hem de defensar els nostres interessos – com diu el Duran – allà on sigui. I si hem de ser presidents d’Espanya per donar la independència a Catalunya, siguem-ho.
-
Tot i que em repugna la idea de que un polític català somiï ni per un moment ser ministre a Espanya, ser-ho potser el nostre millor cavall de Troia. Això és la guerra i aquí s’hi val tot – amb els deguts límits democràtics, pacífics i de respecte d’un poble ver el altre – i si hem de governar Espanya per afavorir Catalunya, fem-ho.
febrer 12, 2008 a les 11:50 am |
Tota la combinatòria possible ja s’ha intentat. Amb majories relatives, absolutes, amb la dreta i l’esquerra espanyola. Ara només queda intentar fer-ho des de dins. Tot el demés s’ha demostrat empíricament insuficient.
Hi ha molt més que la caricatura de’n Duran en aquest tema. Molt més.