Jo estimo al sr. Pizarro.

By David Boronat

Una visió molt particular que tinc – i molt criticable – és que el camí a la independència de Catalunya passa per l’animadversió pacífica entre espanyols i catalans. I amb personatges com el Zapatero o Gallardón mai aconseguirem que els catalans diguin: ‘fins aquí ni ha prou’.

Però, amb personatges com l’Acebes, el Zaplana, la Espe o ara el superestrella Pizarro ho tenim ‘xupat’. 

El mateix ha succeït històricament amb la rivalitat Madrid-Barça. Qui pot ser antimadridista amb jugadors com el Raul, l’Iker o el Pepe? Però, quants érem els que ens posàvem dels nervis amb el Buyo, l’Hugo Sanchez o el Chendo?

Jo m’hi posava i molt. Per això, com més personatges de la política espanyola ens facin remoure les entranyes quan diuen que han fet més per Catalunya que molts altres com el sr. Pizarro, més serà la llum de la flama de la independència.

Gràcies, Pizarro.
Gràcies, PP per radicalitzar el vostre discurs anticatalanista.Nosaltres serem més catalanistes. Fins que peti.

2 Respostes cap a “Jo estimo al sr. Pizarro.”

  1. Josep Tintó i Espelt Diu:

    Potser el catalans em de començar a prendre a mirar a tot arreu i no només cap a Madrid. Ens em d’entrenar per la independència vivim com a independents, parlant com a independents, sent mentalment independents.

    No vull dir que hàgim d’oblidar que resta molta feina per que la independència sigui del tot efectiva, però aquesta és una feina “administrativa” dels nostres representants polítics.

    A les pròximes eleccions espanyoles, votaré en BLANC. Considero que cap polític català ha d’anar a fer la rosca a Madrid. Val més que es quedin ací i treballin pel futur a Catalunya. Mani qui mani a Madrid, cap català aconseguirà mai res significatiu de cara a la independència. Penso que serà més efectiu, que l’activitat es centri al nostre país i a la relació amb d’altres països que ens acceptin com a iguals.

  2. David Boronat Diu:

    Josep,

    M’encanta la idea de pensar que ja som independents. M’has donat una idea de post que escriuré en breu.

    Però, no estic d’acord amb el vot en blanc. Seria efectiu si fossim molts els catalans que votessim en blanc per denotar rebuig pel que passa a Espanya. No obstant, no és així. Crec que hem de pensar en subhastar els diputats catalans que necessiten per governar i treure’n el màxim a canvi.

Deixa un comentari