La història és el primer que hem de recuperar per entendre què som i que no som els catalans. Em sembla prou revelador el discurs que el general Joan Prim realitzà a les corts espanyoles l’any 1851 sent-hi diputat:
“Els catalans, som o no som espanyols? Sapiguem què som; doneu el lenitiu o la mort, però que cessi l’agonia (…); si no els voleu com a espanyols, aneu-vos-en d’ allí, deixeu-los, que per res no us necessiten; però si essent espanyols els voleu esclaus, si voleu continuar la política de Felip V, d’ominosa memòria, sigui en bona hora, i sigui per complet; amarreu-los-hi el ganivet a la taula com va fer aquell rei; tanqueu-los en un cercle de bronze; i si no n’hi ha prou, sigui Catalunya talada i destruïda i sembrada en sal com la ciutat maleïda, perquè així i només així doblegareu la nostra espinada; perquè així i, només així, vencereu la nostra altivesa; així i només així domareu la nostra feresa”.
Les seves paraules expressen la incomprensió mútua que sempre hem tingut catalans i espanyols al llarg dels segles, però també la posició de vassallatge forçat dels catalans en front els espanyols, vassallatge que ha arribat a la seva fi.
Us ho puc ben assegurar. Només hem de recuperar la nostra història i explicar-la a tort i a dret per recordar als nostres fills que Espanya mai ens ha volgut cap tipus de bé i ens ha intentat aniquilar sempre com a realitat diferencial. O no ho han fet amb la força que Prim els hi recomanava o és que els catalans som ben durs d’erradicar com a poble. Ara – al segle XXI – ja és massa tard. Catalunya i els catalans estem tornar a renàixer.
gener 27, 2008 a les 7:33 pm |
Felicitats David pel blog. Segur que hi exposaràs idees interessants.
Respecte al que he llegit, m’ agradaria afegir que crec que entre espanyols i catalans hi ha manca de comprensió i, també, d’ intel·ligència; intel·ligència, perquè em pregunto: què guanya Espanya amb una Catalunya oprimida (invertint-hi poc, invertint-hi tard, invertint-hi estúpidament)? Entenc que res. Si Catalunya va bé, Espanya hi guanya. Si Catalunya va malament, Espanya hi perd. Per tant, què pensen els polítics de Madrid quan defineixen les relacions amb Catalunya? Què hi ha darrera la desinversió que ha patit Catalunya en els últims anys? Entenc que hi ha un joc d’ equilibris complicat amb el conjunt d’ autonomies, però tinc clar que en aquest equilibri si Catalunya perd, la resta d’ autonomies també hi perden.
Marc.
febrer 1, 2008 a les 1:22 am |
És una pregunta ben complexa de donar-hi resposta. Només ells ho saben. Tinc dues sospites: la primera, tant el PP com el PSOE saben que no tindran variacions significatives en intenció de vot a Catalunya facin el que facin; la segona, és que ens veuen part d’Espanya però sense ser-ho. Díficil d’explicar.
Gràcies pels ànims amb el bloc.
febrer 3, 2008 a les 9:09 am |
Espanya hi guanya moltes coses:
Obté suculents dividends -dos bilions anuals-
Controla l’expansió natural de la que seria la principal competidora a la península.
Desvia molta part de la immigració que no desitja, cap a Catalunya
Manté a Catalunya subjugada i sense capacitat de reacció, controlant-ne les inversions públiques
Genera competència amb els recursos obtinguts any rere any de la que seria la seva principal competidora.
Mai ens donaran democràticament la independència. Aquesta s’ha de cercar mirant cap a la resta d’Europa i del Món.
Només la força dels fets pot fer que siguem independents.
octubre 10, 2008 a les 9:05 am |
hola soc una noia que em preocupa molt la immigracio a l’hora de treballar, buscar feina,…Per això podria dir que Espanya esta molt malament, i parlo en general aquests ultims anys. Tambe nosaltres som espanyols i catalans fins al infinit i no hem sembla just que molta gent espanyola es quedi sense treball i sense cobrar.
agost 31, 2009 a les 9:59 pm |
M’ha encantat, tens tota la raó del món:)
VISCA CATALUNYA!