Una de les idees en les que m’he acabat de convèncer és que els catalans no som bilingües. Som estrictament monolingües però amb forceps ens han imposat tant l’espanyol que ens hem arribat a creure – la majoria – que som bilingües i que aquest és un gran atribut que enriqueix la nostra cultura. Mentida. Els catalans mai hem estat bilingües. Només quan la immigració castellana (absolutament legítima per un altre banda) i les penalitzacions que hem viscut en els darrers segles han posat al mateix nivell el català i el castellà.
I això ho dic arrel de les declaracions del nostre estimat Jose Mª Aznar qui assegura que “no es posible asumir nuevas vueltas de tuerca en contra de nuestra lengua común, la de todos, como las que se proponen en el País Vasco y Catalunya”.
El fet és que la l’única llengua del Principat és el català o així hauria de ser. Només cal recordar que a començaments del segle passat fins el 90% dels catalans ens relacionàvem majoritàriament en català. Tot i les penúries que ens han fet passar els espanyols. Sense anar més lluny, l’any 1858 el català va ser abolit en l’ensenyament i no va recobrar el seu caràcter oficial fins el 1931, fet que només durar fins el 1939 quan Franco ens va fer perdre de nou la oficialitat del català.
El que és una vertadera proesa és que haguem mantingut el català després de 300 anys de vexacions lingüístiques. I ara ens ve l’inculte Aznar a parlar d’una llengua comú. Amb forceps, serà l’espanyol una llengua comuna a Catalunya.
I aquest visió – que considerareu alguns massa radical – no entra en contraposició amb l’ interès que tinc que els catalans parlem els màxims idiomes possibles. La majoria de suecs o holandesos parlem l’anglès, però aquesta no és la seva llengua ni es consideren bilingües. Jo vull parlar l’espanyol. L’anglès. I moltes altres llengües. I vull per Catalunya un model d’educació que ens permeti parlar i escriure perfectament com a mínim en espanyol i amb anglès. Però, això no vol dir que siguem bilingües. Al menys, jo no m’hi considero.
febrer 3, 2008 a les 8:58 am |
David, dius: Només quan la immigració castellana (absolutament legítima per un altre banda).
Entenc que la quan la immigració es espontània, és absolutament legítima. No així, la induïda pel poder, ja que respon a estratègies d’assimilació que al decurs de la nostra història han exercit els diversos governs -i poders- espanyols.